Carta del Sr. Miquel Montoliu al Diari de Rubí
El Doctor Guardiet, com la majoria de rectors de Catalunya del seu temps, celebrava la Diada amb una missa de difunts pels patriotes catalans caiguts. En plena dictadura de Primo de Rivera, que tenia prohibits els actes de l’11 de setembre, ho publicava així: “Dijous Diada de l’Onze de Setembre: Se celebrarà la missa de costum en aquesta diada a 2/4 de 7. Serà de Rèquiem amb ofertori i Comunió. La Schola Cantorum cantarà la Seqüència i al final l’Absolta. La Comunió es donarà dins la missa”.
Com també feien altres anys, suposo que després es va cantar la visita a la Mare de Déu de Montserrat, del bisbe Torres i Bages: “Treieu de Catalunya l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans...” i el Virolai, expressions de la pietat popular catalanes actualment oblidades per molts capellans.
Del 1936 al 1938 no es pogué celebrar per la prohibició del culte catòlic a la zona republicana. Al 1939 la prohibició del règim franquista de les commemoracions de la Diada s’estengueren al món religiós amb prohibició de fer missa de difunts i usar ornaments negres. Calgué esperar al canvi de règim perquè a Santa Maria del Mar i altres esglésies es poguessin fer funerals pels difunts de 1714. A la majoria d’esglésies actualment es diu la missa del dia, i si el celebrant és sensible als anhels dels catalans i a la memòria dels difunts, posa una intenció a la pregària dels fidels o dues paraules a l’homilia.
En la nota del Dr Guardiet, a més del seu amor per Catalunya, hi podem veure el seu respecte per la gent que havia d’anar a treballar en posar la celebració aviat, per ser un dia feiner, i el seu liturgisme avançat de donar la comunió dintre de la mateixa missa.
Miquel Montoliu, President de l'Associació d'Amics del Dr. Guardiet
