L´ESTEL DE RUBI

És vosté l´estel de Rubí

estimat Mossén amic

i els que estem encara aquí

sabem que va ser fidel a Crist

Això encara que son paraules

i vosté parlava amb fets

Fets que perduren en el temps

 res no podrà canviar-les

És vosté l´estel de Rubí

estimat Mossén amic

i els que estem encara aquí

sabem que va ser fidel a Crist

L´estimen pare dels pobres

benvolgut Mossén Guardiet

i el demanen que les nostres obres

siguin com les que vosté va fer

Miguel Ángel Gómez

L'Esbart i Foment de la Sardana omplen La Sala per homenatjar al Doctor Guardiet

L'Esbart Dansaire i el Foment de la Sardana han homenatjat conjuntament aquest diumenge la figura del Doctor Guardiet, fundador d'ambdues entitats. L'acte ha tingut lloc a La Sala amb un concert de sardanes i el ball de gitanes. Al matí s'havia programat una ballada de sardanes, però les constants precipìtacions han obligat a anul·lar-la. 

Rubí ha gaudit d'un diumenge d'actuacions en reconeixement del Doctor Guardiet. L'activitat s'ha fet coincidir amb el 90è aniversari de l'Esbart Dansaire i, per altra banda, de la 11a Diada Sardanista del Foment de la Sardana.

Les activitats s'havien d’iniciar al matí amb una ballada a l’aire lliure del Foment de la Sardana a la plaça Catalunya, però les adversitats climatològiques han impossibilitat que es pogués realitzar. El que sí que s’ha celebrat és l’acte que ha tingut lloc al Teatre La Sala, en el qual hi prenien part totes dues entitats. L’emplaçament s’ha omplert per gaudir de les danses de l’Esbart i del concert de sardanes de la Cobla Ciutat de Girona. Josep Puigventós, president del Foment de la Sardana, ha valorat que “és un acte de reconeixement al Doctor Guardiet, fundador el 18 de novembre de 1923 de l’Esbart i el 23 d’octubre de 1927 del Foment de la Sardana de Rubí". A l’acte també ha acudit l’alcaldessa de Rubí, Carme García Lores, que ha explicat que “volem felicitar l’Esbart per aquests 90 anys i també al Foment de la Sardana per la seva col·laboració”. LLEGIR-NE MÉS...

MISSA D'ACCIÓ DE GRÀCIES PELS BEATS VINCULATS A LA DIÒCESI DE VIC

El Bisbat de Vic clou l’Any de la Fe i recorda els nous beats de la diòcesi

El Bisbat de Vic va cloure l’Any de la Fe amb una missa, oficiada ahir diumenge, presidida pel bisbe Romà Casanova. En aquesta celebració la diòcesi va exercir l’acció de gràcies pel reconeixement , el passat 13 d’octubre a Tarragona, de trenta nous beats vinculats a la demarcació eclesiàstica.

La festa va coincidir amb l’inici del Pla diocesà de Pastoral, per al període 2013-2014, oberta pel matí al Seminari vigatà amb la ponència “Simfonia de santedat: un repte a les necessitats d’avui”, a càrrec de mossèn Robert Miracle; la idea de santedat, amb la incorporació dels recents beats, serà el fil conductor d’aquest curs tot just encetat. Es va aprofitar, també, per commemorar el Dia de la Catedral. LLEGIR-NE MÉS...

L’Esbart i Foment de la Sardana homenatgen el Doctor Guardiet

L’Esbart Dansaire i Foment de la Sardana organitzen aquest diumenge una actuació conjunta en reconeixement a la figura del Doctor Guardiet. Ambdues entitats van ser fundades pel famós rector de Rubí i, en el cas de l’Esbart, l’actuació coincideix amb el seu norantè aniversari.

L’actuació de diumenge es la unió de dues propostes diferents. D’una banda, l’acte de celebració que l’Esbart planejava per celebrar els seus noranta anys i, de l’altra, 11a Diada Sardanista del Foment de la Sardana. Les dues entitats han decidit homenatjar la figura del seu fundador integrant els dos espectacles. LLEGIR-NE MÉS...

SI US HAGUÉS POGUT DIR UNES PARAULES...

A vosaltres, feligresos de Sant Pere de Rubí, hereus del Dr. Guardiet

Fa pocs dies he començat a llegir un llibre del que fou Cardenal de Milà, el jesuïta Carlo Maria Martini. Es titula ¿Qué debemos hacer? i el primer capítol està dedicat al que ell anomena "El hacer del corazón", que no és altra cosa que el fer pastoral. I, de manera espontània comparteixo amb vosaltres, bons feligresos de Rubí, les paraules que m'hagués agradat dir-vos des de la senzillesa i des de l'estimació.  

Déu, l'únic tresor de la seva vida

Aquest fer del cor, aquest fer pastoral és el que tenia perfectament assimilat el Dr. Josep Guardiet Pujol. Un fer pastoral amarat de les mateixes actituds del Mestre, tal com queden expressades al Sermó de la muntanya de Mateu. Per això podem dir del Dr. Guardiet que era misericordiós, reconciliador, pacificador, just, net de cor, pobre, mans, humil, fidel, senzill... En definitiva, el seu era un fer ple de sentit, el fer del qui té a Déu com a únic tresor del seva vida.

Un mossèn de cap a  peus

Així era el Dr. Guardiet, un mossèn de cap a peus, que havent fet seus els mateixos sentiments del Senyor, de ben segur que poc abans de morir s'havia preguntat moltes vegades: Què he de fer? Quan li ofereixen diverses escapatòries, i ell respon que vol compartir fins al final el destí dels feligresos de Rubí... Quan li demanen la clau de l'Església, i ell respon que li deixin treure el Santíssim... Quan veu cremar la seva estimada parròquia, i surt de matinada amb una galleda plena d'aigua... Quan el venen a buscar i se l'emporten pres, i respon amb el consol vers els seus companys de captiveri... Quan de matinada el fan sortir amb dos companys més i se l'enduen cap a la mort, i respon amb el seu oferiment com a única víctima i amb el perdó als llavis....

Però, i abans? Què he de fer... Quan de menut veu el seu pare lluitar per la família a la farmàcia del seu Manlleu natal, i aprofita les oportunitats d'estudiar que se li ofereixen... Quan fa els Exercicis Espirituals i troba resposta a la seva vocació d'entrega i entra al seminari. Què he de fer quan el Bisbe Morgades el crida a servir l'Església de Barcelona, i ell se n'hi va amb tota la il·lusió del món. Què he de fer quan la salut li juga males passades, i ha de fer repòs continuat i mostrar amb més bonhomia aquell somriure que tant el caracteritzava... Què he de fer quan un dia passant vora Rubí se sent cridat a donar la sang pels seus habitants... Què he de fer quan per fi el destinen a Rubí i se'n pensa les mil i una perquè en la parròquia els feligresos trobessin la màxima felicitat... Què de fer quan promovia a tort i a dret la cultura catalana -el cant, el ball, el teatre-... Què he de fer quan fins i tot havia donat al pobre que trucava a la porta la moneda més petita i ja no tenia res per a menjar... Sort dels bons feligresos d'una farmàcia de Rubí...

Pare amantíssim dels pobres i testimoni de l'Evangeli fins a donar la vida

Crec sincerament que les dues millors expressions que defineixen el Dr. Guardiet són aquestes: una, la que teniu gravada a la làpida de la seva tomba: Pare amantíssim dels pobres; l'altra, Testimoni de l'Evangeli fins a donar la vida. En aquest sentit, m'agradaria tornar a evocar unes paraules de l'encíclica del Papa Francesc sobre la fe que il·lustren molt bé com la mort queda il·luminada i pot ser viscuda com la darrera crida de la fe, com l'últim "Surt de la teva terra", com l'últim "Vine" pronunciat pel Pare, en les mans del qual ens posem amb la confiança de que ens sostindrà fins i tot en el pas definitiu. Aquestes paraules les podem aplicar al Dr. Guardiet. El martiri fou per a ell expressió de la darrera crida de fe pronunciada pel Pare: Surt de la teva terra, Rubí i vine a casa meva, el cel.

Cridats a ser sants del cel per la seva intercessió

El Dr. Guardiet deia que havíem de treballar per a ser sants del cel i no d'altar. El que passa és que els sants d'altar ens ajuden a mirar el cel. Per aquest motiu, ara que l'Església ha reconegut oficialment que el Dr. Guardiet ha donat la seva vida pel Crist, li demanem que per la seva intercessió, el Senyor ens concedeixi la gràcia de ser mares i pares amantíssims dels pobres i testimonis de Crist fins al final de les nostres vides. 

Beat Josep Guardiet, pregueu per nosaltres!

MISSES D'ACCIÓ DE GRÀCIES A TERRASSA I A RUBÍ

Terrassa honora els màrtirs del seu territori

(...) El diumenge dia 20 d’octubre a les 8 del vespre a la Catedral de Terrassa el Sr. Bisbe presidirà la Missa d’Acció de Gràcies per la Beatificació dels màrtirs relacionats amb la diòcesi. També a la ciutat de Rubí, el diumenge dia 27 d’octubre a les 8 del vespre el Sr. Bisbe presidirà a la parròquia de Sant Pere, la Missa en Acció de Gràcies per la beatificació del Dr. Josep Guardiet Pujol, rector màrtir de la parròquia. LLEGIR-NE MÉS...

UN ALTRE RESSÒ DE LA BEATIFICACIÓ DE L'ANY DE LA FE

Guerras, mártires, perdón... siempre la cruz

Los mártires españoles canonizados en Tarragona, ajenos a los odios que surgieron entre vecinos y colectivos concretos - Por Isabel Orellana Vilches

MADRID, 16 de octubre de 2013 (Zenit.org) - Vaya por delante el recordatorio de que en toda guerra, en los bandos opuestos, siempre hay indefensión, víctimas que dejan un reguero de sangre y de sufrimiento inconmensurable. Entre ellas se cuentan por mayoría los inocentes; los que nada tuvieron que ver con el origen de la misma. Se vieron obligados a convivir con el horror y las heridas de una masacre sin sentido. Tanto, que aún pasando las décadas, como el tatuaje que dejaron en el corazón de los supervivientes es tan profundo, hasta parece que se hereda genéticamente y se transmite de generación en generación. Da la impresión de que es imposible que cicatrice.

En medio de esta barbarie se hallaban los que derramaron su sangre en defensa de la fe, habiendo sido ajenos a los odios que surgieron entre sus vecinos, colectivos concretos que arrastraron consigo en su tenebrosa sinrazón aldeas, ciudades, países enteros… Un río de intolerancia tan poderoso en el que jamás se sopesó la angustia, el horror, la miseria y los campos segados por la muerte que arrasarían sin piedad cuanto tuvieran delante.

Indudablemente muchos de los hombres, mujeres y niños que sucumbieron víctimas de una guerra no han sido elevados a los altares. No hay que restarles su mérito. El sufrimiento, con sus peculiares matices, se extiende sobre unos y otros, sin distinción. 

Ahora bien, si se confronta la multitud de seres anónimos que han sido atropellados por sus congéneres con los integrantes de la vida santa, lo que se tiene en cuenta es el testimonio de fe que dieron. Primeramente, porque fueron objetivo de sus verdugos por esa única razón. En segundo lugar, porque la sostuvieron de forma consciente y explícita hasta el final, negándose a abjurar de ella, aún a sabiendas de que por eso serían ajusticiados impunemente. Conviene quedarse con esta idea. No empuñaron arma alguna. Tenían sus familias, sus proyectos, sus profesiones… No hicieron mal a nadie. Sus convecinos sabían que prodigaban el bien a manos llenas, que ayudaban a hombres, mujeres y niños, sin excepción, sin hacer acepción de personas. En la sección “santos y beatos” de ZENIT han ido desfilando prelados, sacerdotes, religiosos, científicos, docentes, padres y madres de familia, trabajadores humildes, brillantes profesionales que habían obtenido un alto nivel social con su trabajo y esfuerzo, jóvenes soñadores, altruistas, audaces, llenos de ideales… y cayeron por su fe. Ponían de manifiesto con su conducta que Cristo estaba en la cúspide de su corazón y quehacer. Pero un día, fueron acusados falazmente. ¿De qué? De su fe. Este es el hecho, no hay que darle más vueltas. La Iglesia cuando beatifica reconoce la virtud de estas personas, ve en ellas un modelo, al menos, para los creyentes.

A tenor de la gran beatificación que tuvo lugar en España el pasado domingo, ciertos medios de comunicación en los que continúan dando espacio a la noticia, la sostienen críticamente. La tesis que esgrimen en contra gravita exclusivamente sobre un polo: el perdón. Y justamente en él está la otra poderosa razón, definitiva, porque subraya el cariz espiritual de los mártires a los que la Iglesia ha venido encumbrando a los altares sean oriundos o no de España, ya que se hallan en todos los continentes: que perdonaron de corazón, a conciencia, amando en Cristo a quienes arrebatándoles la vida les impulsaban a llegar al cielo. Muchos tuvieron tiempo de expresar esta manifestación de la gracia divina en sus corazones antes de exhalar el último suspiro. Pero todos, que no se olvide, atravesaron las fronteras de este mundo abrazados a la cruz. Y en ella, el Redentor, el único inocente en términos absolutos de la historia de la Humanidad, lanzó al mundo este impresionante alegato de amor y misericordia: «¡Padre, perdónalos, porque no saben lo que hacen…». La cruz y el perdón están indisolublemente unidos. El que no perdona, no ama.

Dicen algunos que la Iglesia debía haber pedido perdón. Pero, ¿quién es la Iglesia? ¿A qué iglesia se refieren? Estos mártires eran Iglesia; la componemos todos los que nos sentimos sus hijos. Y, repito, ellos perdonaron. Luego la Iglesia, aunque se sobreentiende que estos críticos aluden a la jerarquía, perdonó. Cada uno de los mártires que estuvieron agraviados al punto más alto que se puede llegar, que es verse privado del don de la vida, y que eran miembros de la Iglesia, perdonaron. Más aún, muchos de sus familiares también lo hicieron. Y por si fuera poco, hay pontífices -y de todos es conocido y si no, ahí están las hemerotecas- que han pedido perdón por conflictos gravísimos de la historia.

La masacre siempre es tan dolorosa que cada vez que se intente remover, la ciénaga que la envuelve regresa a la superficie queriendo impregnar la sociedad con su nauseabundo olor. Ante la muerte violenta, injusta, de una persona de auténtica fe, que perdona –una gracia divina que no se puede improvisar, un don que se debe pedir de corazón–, se perfila siempre la cruz de Cristo y ahí está el amor con mayúsculas.

RESSONS DE LA BEATIFICACIÓ

Tarragona 21. 

Diari multimèdia de la ciutat

(...) De Rubí s’hi ha acostat un grup de gent procedent de la pròpia població, de Sabadell, de Terrassa i d’Ullastrell. La beatificació de mossèn Josep Guardiet i Pujol, rector de la parròquia de sant Pere de Rubí, i rector també d’Ullastrell, n’ha estat el motiu. Duien la biografia que s’ha editat sobre el màrtir. LLEGIR-NE MÉS...

GRÀCIES A TOTS...

... PER AQUEST DIA TANT FANTÀSTIC!!!

Sou molts els bons amics que ens heu fet arribar fotos de la Beatificació que acabo de pujar al facebook. I sou molts els qui heu fet possible que aquest fos un "dia fantàstic". Gràcies a tots de tot cor! Continuem demanant al Senyor que ens faci la gràcia de "ser sants del cel", com diria el Beat Dr. Guardiet. O dit en paraules del Papa Francesc: que no siguem "cristianos barnizados". Perquè la fe no és un vernís superficial que amb el temps marxa, sinó la virtut teologal que dóna consistència a la nostra vida cristiana. 

Arqueta amb les relíquies dels màrtirs

Ah i a nosaltres, almenys als deixebles del Dr. Guardiet, no ens costa demanar perdó per la complicitat d'alguns sectors d'Església amb el règim franquista i per les víctimes que va ocasionar aquest règim. El nostre Beat també va patir durant la dictadura de Primo de Rivera pel seu profund amor a Catalunya. 

El Beat Dr. Guardiet va morir perdonant, com tots els màrtirs beatificats ahir. Demanem al Senyor que ens doni a nosaltres el coratge de sortir de nosaltres mateixos i perdonar i, a vosaltres, el coratge d'acceptar el nostre perdó. Beat Dr. Josep Guardiet, pregueu per nosaltres!

UN HOMENOT DE DÉU

Preciós article de Mn. Blai Blanquer, rector de Sant Cugat del Vallès, sobre el Dr. Guardiet

El dia 13 el Dr. Josep Guardiet serà beatificat. Penso que aquest és un reconeixement humil (només Déu coneix el cor dels homes) i no es fa en contra de ningú (el perdó és la característica del màrtir cristià). 

L’escriptor Josep Pla diria que el Dr. Guardiet va ser “un homenot”.Per la seva immensa capacitat de treball apostòlic i la seva creativitat, per l’amor a la terra, l’agudesa dels seus escrits i un do de gents que li donava grans amics i també grans enemics. 

El seu retrat ha presidit moltes llars de Rubí durant molts anys. 

La meva mare l’havia conegut a Sabadell en uns temps molt diferents d’ara, però tant o més difícils. LLEGIR-NE MÉS...

DECRET DE MARTIRI DEL DR. GUARDIET (quarta i darrera entrega)

Falten només 4 dies

I ja són 4 els dies que falten ara per la Beatificació del Dr. Guardiet. Avui us oferim la recta final del seu Decret de martiri en la qual es fa una síntesi de les diverses comissions que han estudiat el martiri i acaba amb unes paraules solemnes de declaració de martiri. 

Gaudint d'una consolidada fama de martiri, es va fer la recerca diocesana entre 1992 i 1994 a la Cúria de Barcelona . El 21 de gener de 1999, la Congregació per a les Causes dels Sants va emanar el corresponent decret segons el qual es va aprovar la seva validesa. Havent realitzat la Positio, l'11 d'abril de 2013 va tenir lloc el Congrés en què els Consultors Teòlegs van donar els seus vots favorables. A la sessió ordinària del Congrés de Cardenals i Bisbes, celebrada el 2 de juliol de 2013, presidida per mi, Angelo Cardenal Amato, es va declarar que es pot considerar que aquest Servent de Déu va sofrir el martiri per odi a la fe per la seva fidelitat a Crist i a la Santa Església. De totes aquestes coses, dit cardenal prefecte va informar convenientment al Summe Pontífex Francesc, qui tenint constància fefaent del parer de la Congregació per a les Causes dels Sants, en el dia d'avui declara: Que consta el martiri del Servent de Déu Josep Guardiet Pujol, sacerdot, en el cas i per l'efecte del que es tracta. El Summe Pontífex va ordenar que es publiqui aquest decret en les actes de la Congregació per a les Causes dels Sants . Donat a Roma, el dia 5 de juliol de l'any del Senyor 2013. ANGELO Card. AMATO, S.D.B.                                + MARCELLO BARTOLUCCI Prefecte                                                                   Arquebisbe titular de Bevagna                                                                                                Secretari

DECRET DE MARTIRI DEL DR. GUARDIET (tercera entrega)

Falten només 6 dies

6 són els dies que falten ara per la Beatificació del Dr. Guardiet. Avui us oferim la tercera entrega del seu Decret de martiri en la qual es fa un repàs dels fets més importants de la seva vida.

La nit del 2 al 3 d'agost es va rebre l'ordre del Comitè Central de Milícies de Barcelona de lliurar els presoners. El Comitè Local va decidir lliurar els tres primers de la llista i deixar escapar els altres. Els elegits per al sacrifici van ser el Dr. Guardiet i els Senyors Grau i Moliné, i els van dir que els portaven a declarar. Quan el vehicle que els traslladava va arribar al lloc anomenat "Pi Bessó", a la carretera de la Rabassada, passats tres quilòmetres de Sant Cugat en direcció a Barcelona, els van fer baixar. El Dr. Guardiet intercedir pels seus companys oferint-se com única víctima, però els van matar als tres. Diuen que va morir perdonant els seus botxins.  El nou "Pi Bessó" El dia 19 de juliol de 1936, conegut l'aixecament militar i els disturbis que s'estaven produint a Barcelona i altres ciutats, amb víctimes innocents entre els sacerdots, el metge de Rubí, que fugia cap a França amb la seva família, li va oferir un lloc en el cotxe, però el Dr. Guardiet rebutjar l'oferiment amb gratitud. Volia estar amb els seus feligresos en els moments difícils. Va defugir totes les propostes per fugir o amagar-se. El dia 20 els milicians li van demanar la clau de l'Església per cremar-la, i ell la va donar i li van permetre retirar el Santíssim Sagrament. El dia 21 va ser detingut, però sense ser emmanillat ni maltractat, per un milicià de 16 anys, que havia estat escolà, i en les seves memòries escriu que l'ordre que va rebre del Comitè Local de Milícies era de detenir al rector i portar-lo a la presó del poble, per la seva seguretat. A la presó hi havia altres vint veïns.

DECRET DE MARTIRI DEL DR. GUARDIET (segona entrega)

Falten només 8 dies

Sí, ara ja són 8 els dies que manquen per la Beatificació del Dr. Guardiet. Avui us oferim la  segona entrega del seu Decret de martiri en la qual es fa un repàs dels fets més importants de la seva vida.

El Servent de Déu va néixer a Manlleu, bisbat de Vic, el 21 de juny de 1879. Va ser el tercer fill dels esposos Joan Guardiet i Dolors Pujol, família de fortes conviccions cristianes, molt estimada i coneguda a la comarca. De petit va ser alumne del Col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana de Manlleu. Posteriorment, va cursar el batxillerat com a alumne extern al Seminari de Vic. En obtenir el grau de batxiller, va practicar els exercicis espirituals. Va ser a partir d'aquesta experiència que es va sentir cridat al sacerdoci i va ingressar en el mateix Seminari de Vic per seguir els estudis eclesiàstics. Posteriorment, es va doctorar en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 15 de març de 1902 va ser ordenat sacerdot a Barcelona. Ja abans s'havia incorporat a la diòcesi de Barcelona atenent la petició del Bisbe Morgades. Entre els anys 1902 i 1905 va ser vicari successivament d'Ullastrell, Olesa de Montserrat i Argentona. El 1905 va ser nomenat regent de la Santíssima Trinitat de Sabadell. El treball esgotador, les penúries econòmiques i una salut delicada van afeblir les seves forces i el 1912, perquè es recuperés, va ser nomenat beneficiari de Santa Maria del Pi, a Barcelona. El 1914 va ser nomenat ecònom del Sant Esperit de Terrassa, on va fomentar la catequesi i va dirigir les activitats parroquials i d'institucions vinculades a la parròquia. També va fundar una escola nocturna per a nenes treballadores. El 1917 va ser nomenat rector de Rubí. Allí va dedicar tots els seus esforços a reconstruir la malmesa comunitat catòlica ia aixecar el nivell de la població, no només religiós i moral, sinó també cultural i social. Va fundar l'Escola parroquial Nostra Senyora de Montserrat, el setmanari "Endavant", el Casal popular, el concurs de Pessebres, la Schola Cantorum, el grup de dansa "Esbart Dansaire", el "Museu de Rubí", l'escola nocturna professional per a noies "Cultura Femenina", el "Foment de la Sardana". També va contribuir a la creació de la "Federació de Joves Cristians de Catalunya" i va col·laborar amb el P. Francesc de Paula Vallet en l'Obra dels Exercicis parroquials i en la fundació de l'Institut religiós dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei.

DECRET DE MARTIRI DEL DR. GUARDIET (primera entrega)

Falten només 10 dies

Sí, només 10 dies per la Beatificació del Dr. Guardiet i 521 companys. I què millor per acompanyar 

l'espera que oferir-vos en petites dosis el seu Decret de martiri. Tota una primícia! Us deixem
amb la primera entrega.

Enyorança El camí que marxa de Manlleu Veient la unió de Crist amb el Pare, fins i tot en el moment de major sofriment en la creu (cf. Mc 15,34), el cristià aprèn a participar en la mateixa mirada de Crist. Fins la mort queda il·luminada i pot ser viscuda com l’última crida de la fe, l’últim «Surt de la teva terra», l’últim «Vine», pronunciat pel Pare, en les mans del qual ens posem amb la confiança que ens sostindrà àdhuc en el pas definitiu. (Lumen Fidei, 56) Aquestes paraules del Papa Francesc il·lustren perfectament com la fe va ser la força que va sostenir el sofriment i la vida de lliurament del Servent de Déu Josep Guardiet Pujol. El martiri va ser per a ell, com per a tants altres cristians que van patir la persecució religiosa que va afligir l'Església espanyola durant la dècada dels anys trenta del segle XX, expressió d'aquesta última crida de fe pronunciada pel Pare. "Surt de la teva terra", "Vine". Una crida que ja abans de ser destinat com a rector a Rubí havia ell mateix pronunciat: "Rubí, Rubí, qui pogués donar per tu la sang. Jo sento aquest desig apostòlic".

DES DEL BISBAT DE TERRASSA

22 màrtirs relacionats amb el territori diocesà de Terrassa

Entre els 522 màrtirs que el diumenge dia 13 d'octubre seran beatificats a la ciutat de Tarragona es troben 22 relacionats directament amb el territori de la diòcesi de Terrassa, ja sigui per naixença, per exercici del ministeri o pel lloc del martiri.

Entre els que hi van exercir el seu ministeri hi ha el Dr. Josep Guardiet Pujol, el qual fou vicari d'Ullastrell (1902-1905), rector de la Santíssima Trinitat de Sabadell (1905-1912) i del Sant Esperit de Terrassa (1914-1916), i que exercí la major part del seu ministeri com a rector de Sant Pere de Rubí (1917-1936), i que patí martiri a Sant Cugat del Vallès (1936). LLEGIR-NE MÉS...

DES DE CALDES ES FA MEMÒRIA DEL DR. GUARDIET

Beatificación del Dr. Guardiet

La Iglesia española se prepara para celebrar la beatificación de 522 mártires españoles en la ciudad de Tarragona, cuna de los primeros mártires de nuestro país.Entre ellos tenemos la alegría de contar con el Dr Josep Guardiet, párroco de Rubí, que además de ser de nuestra diócesis fue un gran amigo y colaborador del P. Vallet, e impulsor de su Obra de Ejercicios Espirituales en Cataluña. Por eso estamos haciendo lo posible para participar con nuestros ejercitantes en este acontecimiento tan importante. LLEGIR MÉS...

MÉS RESSONS SOBRE LA BEATIFICACIÓ DEL DR. GUARDIET

"El párroco de la sonrisa", uno de los mártires de la próxima beatificación de Tarragona

MADRID, 17 Sep. 13 / 07:19 am (ACI/EWTN Noticias).- Tarragona acogerá el próximo 13 de octubre la beatificación de 522 mártires que murieron por odio a la fe en España durante los años 1936-1939, uno de ellos es el P. Josep Guardiet Pujol, sacerdote diocesano conocido como el "párroco de la sonrisa", según afirma la postuladora de su causa de beatificación,Maria Pilar Adín, a la agencia SIC. LLEGIR MÉS

TAMBÉ L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA RECORDA EL DR. GUARDIET

31 màrtirs barcelonins seran beatificats a Tarragona

El proper diumenge 13 d’octubre es beatificaran a 19 Fills de la Sagrada Família i 1 laic, 9 Mínimes i 1 laica, i 1 sacerdot diocesà

El Papa Francesc va autoritzar a la Congregació per a les Causes dels Sants a publicar quatre decrets, corresponents a màrtirs del segle XX a Espanya. En total, el proper 13 d’octubre es beatificaran a 522 màrtirs a Tarragona, 31 dels quals de la diòcesi de Barcelona. (...)

Un sacerdot diocesà

Es tracta de Josep Guardiet i Pujol, el rector del somriure, que va ser rector de la Basílica del Pi de Barcelona. Destacava per la seva amabilitat i sentit de l’humor. El pare Josep Guardiet era un rector incansable que acostumava a dir: “procurem tenir sempre més treball del que puguem fer”.

EL 9 NOU DETALLA ELS BEATIFICATS D'OSONA I EL RIPOLLÈS

Beatificaran quinze osonencs i un ripollès en un macroacte a Tarragona

Joan Arimany Juveteny - 16 de setembre de 2013

El proper diumenge 13 d’octubre, el Complex Educatiu de Tarragona acollirà l’acte de beatificació més nombrós de la història. Els anomenats “Màrtirs del segle XX” constitueixen una totalitat de 522 religiosos i laics que rebran el reconeixement, propi de l’Església catòlica, de beats. (...) 

Finalment, Josep Guardiet i Pujol (1871-1936) va néixer a la farmàcia del carrer de la Font de Manlleu, que regentava el seu pare. La seva ordenació va ser l’any 1902, després d’estudiar al Seminari de Vic i obtenir el doctorat en Teologia per la Pontifícia Universitat de Tarragona. Fins al 1917, quan va ser nomenat rector de Rubí, va ocupar les vicaries d’Ullastrell, Olesa de Montserrat i Argentona, entre d’altres. A Rubí va ser un gran dinamitzador cultural, tot impulsant diverses iniciatives que han perdurat en el temps com l’esbart dansaire. El 3 d’agost de 1936 va caure afusellat a la carretera de l’Arrabassada a la serra de Collserola. La seva va ser la darrera causa d’entre tots els futurs beats a ser aprovada. LLEGIR MÉS...

GLOSSA PUBLICADA EN EL FULL DIOCESÀ DE VIC

Nous beats màrtirs de la nostra diòcesi | Romà Casanova, bisbe de Vic

8 de setembre de 2013

El 13 d’octubre propvinent a la ciutat de Tarragona seran beatificats, si Déu vol, més de cinc cents màrtirs de la persecució religiosa a Espanya en els anys 30 del segle passat. I d’entre aquests hi ha màrtirs de causes diverses de diòcesis i de congregacions religioses, i d’entre aquestes més properes a nosaltres, hem trobat, per ara – ja que encara no tenim el coneixement directe de la llista complerta dels màrtirs que seran beatificats –, vint-i-un màrtirs que tenen relació amb la nostra diòcesi. Hi ha el bisbe de Lleida, Salvi Huix i Miralpeix, de la parròquia de Santa Maria de Vallors al municipi de Sant Hilari Sacalm. Hi ha dos preveres diocesans de Tarragona: Joan Roca i Vilardell, nascut a Gurb, i Miquel Vilatimó i Costa, nascut a Vic. Hi ha un manlleuenc, diocesà de Barcelona, Josep Guardiet i Pujol . LLEGIR-NE MÉS...

EL DOCTOR GUARDIET I LA DIADA

Carta del Sr. Miquel Montoliu al Diari de Rubí

El Doctor Guardiet, com la majoria de rectors de Catalunya del seu temps, celebrava la Diada amb una missa de difunts pels patriotes catalans caiguts. En plena dictadura de Primo de Rivera, que tenia prohibits els actes de l’11 de setembre, ho publicava així: “Dijous Diada de l’Onze de Setembre: Se celebrarà la missa de costum en aquesta diada a 2/4 de 7. Serà de Rèquiem amb ofertori i Comunió. La Schola Cantorum cantarà la Seqüència i al final l’Absolta. La Comunió es donarà dins la missa”.

Com també feien altres anys, suposo que després es va cantar la visita a la Mare de Déu de Montserrat, del bisbe Torres i Bages: “Treieu de Catalunya l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans...” i el Virolai, expressions de la pietat popular catalanes actualment oblidades per molts capellans.

Del 1936 al 1938 no es pogué celebrar per la prohibició del culte catòlic a la zona republicana. Al 1939 la prohibició del règim franquista de les commemoracions de la Diada s’estengueren al món religiós amb prohibició de fer missa de difunts i usar ornaments negres. Calgué esperar al canvi de règim perquè a Santa Maria del Mar i altres esglésies es poguessin fer funerals pels difunts de 1714. A la majoria d’esglésies actualment es diu la missa del dia, i si el celebrant és sensible als anhels dels catalans i a la memòria dels difunts, posa una intenció a la pregària dels fidels o dues paraules a l’homilia.

En la nota del Dr Guardiet, a més del seu amor per Catalunya, hi podem veure el seu respecte per la gent que havia d’anar a treballar en posar la celebració aviat, per ser un dia feiner, i el seu liturgisme avançat de donar la comunió dintre de la mateixa missa.

Miquel Montoliu, President de l'Associació d'Amics del Dr. Guardiet 

“Josep Guardiet Pujol fue un párroco ejemplar durante toda su vida y en el momento del martirio”

Entrevista sobre el Dr. Guardiet

José Guardiet Pujol es uno de los 82 sacerdotes diocesano que serán beatificados el próximo 13 de octubre en Tarragona. Fue martirizado el 3 de agosto de 1936 en la Carretera de la Rabassada/Sant Cugat del Vallès/Barcelona (actualmente perteneciente a la diócesis de Terrassa. La postuladora de su causa, M. Pilar Adín Carreras, SFU, describe, en una entrevista concedida a Agencia SIC, las grandes virtudes de este sacerdote catalán conocido como el “párroco de la sonrisa”. LLEGIR MÉS...

LA PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ D'ARGENTONA RECORDA EL SEU VICARI

El proper Beat Josep Guardiet, 

vicari d’Argentona

L’estiu 1905 el Servent de Déu Josep Guardiet i Pujol, que serà beatificat el proper 13 d’octubre a Tarragona, va exercir el seu ministeri sacerdotal com a vicari a la nostra Parròquia. Després va ser rector de Rubí on morí màrtir per la fe amb fama de santedat.( M. Magdalena Xipell “Perfil de una vida santa”). Mn. Alex Marzo, rector. VEGEU EL BLOC

CARTA DOMINICAL DEL BISBE DE TERRASSA SOBRE LA BEATIFICACIÓ DE TARRAGONA

Una crida al perdó i a la fidelitat

La Carta dominical del Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Sáiz Meneses, està dedicada a la Beatificació de l'Any de la fe a Tarragona. Reproduïm el paràgraf en el qual s'esmenten els màrtirs relacionats a la diòcesi de Terrassa, entre ells el Dr. Guardiet:

En el grup hi ha diversos màrtirs relacionats amb la diòcesi, entre ells el Dr. Josep Guardiet i Pujol, que exercí a Sabadell, Terrassa i fou rector de la parròquia de Sant Perede Rubí. Fou mort a la carretera de l’Arrabassada. Hi ha també el P. Jaume Puig Mirosa, dels Fills de la Sagrada Família, batejat a la parròquia del Sant Esperit de Terrassa i mort a Blanes, on era rector del col·legi. Hi ha finalment el P. Àngel Rodamilans i Canals, fill de Sabadell, primer capellà diocesà a Sabadell i Terrassa i després monjo de Montserrat, mort a la seva ciutat natal de Sabadell. LLEGIR MÉS

ÚLTIMA HORA SOBRE LA BEATIFICACIÓ DEL DR. GUARDIET A RÀDIO RUBÍ

Avancen els preparatius per a la Beatificació del Dr. Guardiet

Els membres de l’Associació d’Amics del Doctor Guardiet, vinculats a la parròquia de Sant Pere de Rubí, treballen aquests dies en la imminent beatificació de l’antic rector. Josep Guardiet i Pujol serà reconegut com a màrtir de la cristiandat el proper 13 d’octubre a Tarragona, en una cerimònia en què seran beatificades més de 500 persones. LLEGIR-NE MÉS...

EL DR. GUARDIET AL BUTLLETÍ DE LA CATEDRAL DEL SANT ESPERIT DE TERRASSA

Dr. Josep Guardiet, pregueu per nosaltres

El Butlletí de l'Església Catedral del Sant Esperit de Terrassa es va ressò de la Beatificació del Dr. Guardiet. Recodem la seva relació amb la Parròquia del Sant Esperit. 

L'any 1914 va ser nomenat ecònom del Sant Esperit de Terrassa, on va fomentar la catequesi i va dirigir les activitats parroquials i d’institucions vinculades a la parròquia. També va fundar una escola nocturna per a noies treballadores.

LLEGIR EL BUTLLETÍ

EL DR. GUARDIET A LA WEB OFICIAL DE LA BEATIFICACIÓ 2013

El rector del somriure

A la web oficial de la Beatificació 2013 de Tarragona trobareu petits vídeos sobre els Servents de Déu que seran beatificats el 13 d'octubre. El referit al Dr. Josep Guardiet també hi és. No us el perdeu!

EL FULL PARROQUIAL DE MANLLEU TORNA A RECORDAR EL DR. GUARDIET

Dos manlleuencs seran beatificats el proper octubre

El proper 13 d’octubre, a Tarragona, hi haurà la beatificació de cinc-cents vint-i-dos religiosos i religioses assassinats a l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Es tractarà de l’acte d’aquest tipus més multitudinari de la història. D’entre els nous beats hem de destacar el nom de dos manlleuencs: el pare Pere Verdaguer i Saurina de la congregació dels Fills de la Sagrada Família i el rector de Rubí Josep Guardiet i Pujol. LLEGIR-NE MÉS...

A PROPÒSIT DE L'EXHUMACIÓ DE LES RESTES DEL DR. GUARDIET



Elogi de les sabates del qui volia morir pobre de solemnitat


Com ja us vam comentar, els dies de l'exhumació de les restes mortals del nostre estimat Dr. Guardiet, mártir de Crist, van ser plens de pregària, d'un profund respecte i, sobretot, d'un munt de ressonàncies internes.

 

Sabates del Dr. Guardiet

No vull fer l'elogi "barat" d'unes sabates, però és una de les imatges del dia més colpidores, almenys, en el meu cas. És probable que aquest parell de sabates fos el més sencer que tenia el Dr. Guardiet en el moment de morir, però el temps, la humitat... s'han encarregat d'anar desfent-les a poc a poc. Quan les vam dipositar damunt la taula, amb les restes d'ossos i trossos també de les vestidures sacerdotals amb les quals el van vestir per al seu trasllat del cementiri de Montjuic a la Parròquia de Sant Pere, l'any 1945, i les vaig veure trencades, amb la sola separada.. em van venir al cap les mateixes paraules del Dr. Guardiet: La més gran satisfacció meva seria morir pobre de solemnitat.

 

Sembla doncs que el seu desig es va acomplir. De fet, fins i tot la vida li van pendre, podem pensar. Encara que si fem cas de les paraules de Crist -la vida no me la prenen, sóc jo qui la dono- també el rector de Rubí va donar la vida, ho va donar tot.

 

El Papa Francesc ens convida aquests dies a plorar la mort de tants germans nostres que perden la vida en les aigües del Mediterrani en el seu afany d'aconseguir una existència millor. La nostra indiferència els pot condemnar a una mort aparentment sense sentit, tot i que en Déu tot pren un altre sentit, un sentit nou, l'altre sentit de les coses, com diria una mística del segle XX, morta al camp de concentració, Etty Hillesum.  

 

Sabates trencades, vides trencades... Per les persecucions religioses, per les migracions forçoses, per les incomprensions dels moments històrics, per les limitacions humanes, en definitiva. Però sabates de persones amb noms i cognoms, els que té Déu gravats en el seu cor de Pare misericordiós. I si no, llegiu el Cantic dels Càntics: Grava'm com un segell en el teu braç, com un segell en el teu cor. Suprem!

 

Dr. Guardiet, Pare amantíssim dels pobres, pregueu per nosaltres!

 

M. Pilar Adín, SFU, postuladora de la Causa de Beatificació



EXHUMACIÓ DE LES RESTES MORTALS EL DR. GUARDIET

Un moment per a la història


Lacra del Bisbe de Terrassa que segella l'arqueta amb les restes

El Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Sáiz Meneses, va presidir l'exhumació de les restes del Dr. Josep Guardiet Pujol, enterrat a la Parroquia de Sant Pere de Rubí. Els dies 3 i 4 de juliol es procedí a l'obertura de la tomba per a extreure'n les relíquies que seran posades per a la veneració dels fidels. El tribunal canònic estava presidit pel mateix bisbe de la diòcesi i constituït per Mn. Fidel Catalan, secretari canceller del bisbat de Terrassa, que actuava com a Promotor de Justícia, i Mn. Xavier Aróztegui, delegat per les causes dels sants, que exercia les funcions de notari.

 

Van actuar com a metges forenses, el Dr. Honorio Joaquín Recio i la Dra. Victoria Bonastre, secretari i tresorera, respectivament, de l'Associació de metges forenses de Catalunya. També hi van prestar jurament dos testimonis que van ser presents en el primer trasllat de les restes del Dr. Guardiet, el 1945, i que, a més, l'havien conegut personalment, els Senyors Joan Sucarrats i Josep Viladiu. La postuladora de la Causa, la Gna. M. Pilar Adín, va tenir cura de l'extracció de les relíquies, un cop fet el tractament dels ossos.

 

Durant els dos dies hi van ser presents el rector de la Parròquia de Sant Pere de Rubí, Mn. Jesús Cañas, i diversos membres de l'Associació d'amics dels Dr. Guardiet.

 

Us anirem explicant les impressions dels qui vam ser-hi presents.

EL DR. JOSEP GUARDIET SERÀ BEATIFICAT EL 13 D'OCTUBRE A TARRAGONA

L'Església reconeix el martiri d'un rector excepcional

Aquest matí el Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants ha tingut audiència amb el Sant Pare Francesc. En el transcurs de la mateixa, el Papa ha aprovat la promulgació del decret de martiri del Dr. Josep Guardiet Pujol.

Així ho publica l'agència oficial de notícies del Vaticà:

Ciudad del Vaticano, 5 julio 2013 (VIS).-El Santo Padre ha recibido esta mañana en audiencia al cardenal Angelo Amato, S.D.B., prefecto de la Congregación para las Causas de los Santos. En el transcurso de la misma, el Papa ha autorizado a la Congregación a promulgar los siguientes decretos concernientes a: (...)

MARTIRIO

-Siervo de Dios José Guardiet y Pujol, español, sacerdote diocesano; nacido en 1879 asesinado por odio a la fe en España il 3 agosto 1936; LLEGIR MÉS...

Així doncs, el Dr. Guardiet s'unirà al grup dels que seran beatificats a Tarragona el diumenge 13 d'octubre de 2013. És la darrera de 33 Causes de la persecució religiosa a Espanya d'aquest grup de màrtirs. DONEM-NE GRÀCIES A DÉU!

Us anirem informant de totes les bones noves referides a la Beatificació. Dr. Josep Guardiet Pujol, pregueu per nosaltres.

DUES CITES IMPORTANTS A ROMA I A RUBÍ

El Dr. Josep Guardiet Pujol: Sant del cel

El Dr. Guardiet repetia que no havíem de treballar per a ser sants d'altar, sinó per a ser Sants del cel. Aquests dies es repeteixen fins a la sacietat les notícies referides a les possibles trampes efectuades per persones vinculades al IOR; en canvi, segurament pocs o cap mitjà es farà ressò de les "nostres noticies". 

I és que volem compartir amb tots els nostres lectors que aquesta és una setmana especial per a la Causa del nostre Sant del cel. D'una banda, sabrem si l'ordinària de Cardenals i bisbes ha ratificat el parer dels teòlegs sobre la declaració de martiri del Dr. Guardiet. Si és així, els propers dies el Papa autoritzarà la promulgació del decret de martiri. De l'altra, s'està procedint al reconeixement canònic de les seves restes per a l'extracció de relíquies per a la veneració dels fidels.

Tot plegat ens acosta a la ja esperada Beatificació del Dr. Josep Guardiet Pujol, el Pare amantíssim dels pobres, com diu la inscripció que podem llegir a la làpida que custodia un tresor preciós: la presència d'un testimoni de l'Evangeli que es va trobar personalment amb el seu estimat, Jesucrist. I ho va fer en la pregària, és clar, i en els sagraments, faltaria més i... també en l'encontre amb cadacun dels seus estimats feligresos, especialment els de Rubí.

Que també nosaltres, per la seva intercessió, cerquem el trobament personal amb el Crist perquè sigui Ell mateix el que orienti la nostra vida cap a la santedat del cel. 

ESCRITS SOBRE EL DR. GUARDIET

Les parròquies de Manlleu recorden el Dr. Guardiet en el Full dominical

 

El servent de Déu Josep Guardiet Pujol va néixer a la manlleuenca farmàcia Guardiet, situada al carrer de la Font, el 21 de juny de 1879. Va ser el tercer fill de Joan Guardiet i Dolors Pujol, família de fortes conviccions cristianes, molt estimada i coneguda a la comarca.

De petit va ser alumne del Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes de Manlleu. Posteriorment, va cursar el batxillerat com a alumne extern al Seminari de Vic. En obtenir el grau de batxiller, va practicar els exercicis espirituals. Va ser a partir d’aquesta experiència que es va sentir cridat al sacerdoci i va ingressar en el mateix Seminari de Vic per seguir els estudis eclesiàstics. Posteriorment es va doctorar en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona.

Llegir article complet: Full dominical, 30 de juny de 2013

APORTACIONS CULTURALS DEL DR. GUARDIET

Museu de Rubí

El Museu de Rubí, que ara, malauradament, es troba tancat al públic des del 1982, és un dels museus locals més antics de Catalunya. Fou creat el 1924 pel Dr. Guardiet. El primer conservador fou en Josep Serra Rosselló. Estava situat a l'antic Casal Popular, on ara s'ubiquen les Escoles Montserrat. Els primers fons museístics foren objectes i obres d'art de l'església de Sant Pere retirades del culte, material arqueològic procedent de les excavacions de can Fatjó, i moltes donacions populars. El 1930 es va crear la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, que encara perdura, que tenia com a missió continuar l'obra de Mn. Guardiet més enllà de la seva vida terrenal. Més...

REUNIÓ D'ACTORS I DE POSTULADORS A TARRAGONA PER A PER A PRESENTAR LA BEATIFICACIÓ

El dimarts 18 de juny es van trobar a Tarragona uns 80 actors i postuladors de les Causes dels màrtirs que seran beatificats el diumenge 13 d'octubre. Es procedí a la visita del complex educatiu -espai on tindrà lloc la ceremònia-, de l'Anfiteatre, de la Catedral, del Centre Tarraconense -Seminari-. Va presidir tots els actes l'arquebisbe Jaume Pujol i acompanyats per l'equip de l'arquebisbat encarregat dels diversos aspectos. El bisbe secretari de la Conferencia Episcopal Espanyola (CEE), Mons. Juan Antonio Martínez Camino, va compartir la jornada i l'equip de l'Oficina de les Causes dels Sants de la CEE.

LA BEATIFICACIÓ DE TARRAGONA ALS MITJANS

Entrevista al programa Signes dels temps de TV3

El 13 d'octubre es farà a Tarragona la beatificació més nombrosa de la història de l'Església catòlica. Són més de 500 màrtirs de la fe del segle XX, 250 dels quals van ser assassinats a Catalunya. Entrevista a Joaquim Fortuny, vicari general de l'arquebisbat de Tarragona i coordinador de la comissió organitzadora. Veure el vídeo.

APORTACIONS CULTURALS DEL DR. GUARDIET

Casal popular

El Doctor Guardiet el va fundar el 1921 en un local del carrer Unió per agrupar diferentes entitats que hi havia a la vila (Pessebristes de Rubí, Grups de teatre, grups excursionistes, grups de sardanistes...).

Posteriorment el Casal Popular es va traslladar a l'actual edifici del l'Escola Montserrat, i desde 1931 es troba al carrer Pere Esmendia. Desde els seus origens al Casal Popular s'hi han representat obres de teatre de forma continuada, essent actualment el Grup Escènic del Casal Popular l'encarregat de fer-hi teatre. Més...

APORTACIONS CULTURALS DEL DR. GUARDIET

Escola de Nostra Senyora de Montserrat

Va ser el 15 d'octubre de 1919 quan el Doctor Guardiet, aleshores Rector de la Parròquia, va posar en funcionament l'Escola Parroquial Ntra. Sra. de Montserrat, a l'antic local de les Teresianes, al carrer Justícia. L'escola era destinada a l'ensenyament primari de les noies.

L'any 1921 l'escola fou traslladada a l'edifici que ara ocupa. Les aules van ser instal·lades al pis superior, perquè a la planta baixa hi havia el Casal Parroquial i les sales del Museu de Rubí. Cap a l'any 1932, dins del mateix recinte, obre l'escola de nens Sant Jordi. Ambdós col·legis eren de tipus unitari, un ideari cristià i català. La tragèdia de la Guerra Civil espanyola va estroncar la marxa del centre. Més...

APORTACIONS CULTURALS DEL DR. GUARDIET

L'Esbart dansaire de Rubí

 

És una de les seccions que es van desenvolupar en el Casal popular. La seva primera actuació fou el 18 de novembre de 1923. L'esbart actualment és una entitat pròpia. Des dels seus inicis tingué un prestigi tan a Rubí com en altres poblacions de Catalunya. Més...

PREGÀRIA PER DEMANAR LA SEVA INTERCESSIÓ

Déu i Pare nostre, que amb la vostra bondadosa providència
heu ordenat singularment el vostre servent Josep Guardiet, prevere,
amb els dons de la caritat i la saviesa, que l'han fet pare dels pobres
i predicador infatigable de l'Evangeli al servei del Regne de Déu
i edificació de l'Església fins a vessar la seva sang;
concediu-nos de ser, com ell, treballadors fidels en el vostre camp
i que un dia el puguen contemplar entre els màrtirs del vostre Fill.
Per la intercessió del vostre Servent feu-nos la  gràcia.......................
Per Crist Senyor Nostre.

(Amb llicència eclesiàstica)

WEB OFICIAL DE LA BEATIFICACIÓ DE TARRAGONA

Compartim l'enllaç de la web oficial de la Beatificació de Tarragona que tindrà lloc el 13 d'octubre de 2013: http://www.beatificacion2013.com/

MÉS FETS DE VIDA

Al Pirineu
En retornar d'una de les freqüents excursions al Pirineu, era natural que sortissin a esperar-los a l'estació bon nombre de familiars i amics, amb els quals comentaven animadament les incidències del viatge.
El Dr. Guardiet digué a un que no havia pres part a l'excursió:

- Li hauria agradat molt de venir amb nosaltres.
La persona al.ludida va contestar:
- Sí, certament; però una vegada s'ha acabat tots tornem a ser iguals.
- No -insistí el Dr. Guardiet, dirigint-se a un dels excursionistes- nosom iguals, ells no porten a dins el que nosaltres portem ara.