dimecres, 10 de juliol del 2013

A PROPÒSIT DE L'EXHUMACIÓ DE LES RESTES DEL DR. GUARDIET


Elogi de les sabates del qui volia morir pobre de solemnitat

Com ja us vam comentar, els dies de l'exhumació de les restes mortals del nostre estimat Dr. Guardiet, mártir de Crist, van ser plens de pregària, d'un profund respecte i, sobretot, d'un munt de ressonàncies internes.
 
Sabates del Dr. Guardiet
No vull fer l'elogi "barat" d'unes sabates, però és una de les imatges del dia més colpidores, almenys, en el meu cas. És probable que aquest parell de sabates fos el més sencer que tenia el Dr. Guardiet en el moment de morir, però el temps, la humitat... s'han encarregat d'anar desfent-les a poc a poc. Quan les vam dipositar damunt la taula, amb les restes d'ossos i trossos també de les vestidures sacerdotals amb les quals el van vestir per al seu trasllat del cementiri de Montjuic a la Parròquia de Sant Pere, l'any 1945, i les vaig veure trencades, amb la sola separada.. em van venir al cap les mateixes paraules del Dr. Guardiet: La més gran satisfacció meva seria morir pobre de solemnitat.
 
Sembla doncs que el seu desig es va acomplir. De fet, fins i tot la vida li van pendre, podem pensar. Encara que si fem cas de les paraules de Crist -la vida no me la prenen, sóc jo qui la dono- també el rector de Rubí va donar la vida, ho va donar tot.
 
El Papa Francesc ens convida aquests dies a plorar la mort de tants germans nostres que perden la vida en les aigües del Mediterrani en el seu afany d'aconseguir una existència millor. La nostra indiferència els pot condemnar a una mort aparentment sense sentit, tot i que en Déu tot pren un altre sentit, un sentit nou, l'altre sentit de les coses, com diria una mística del segle XX, morta al camp de concentració, Etty Hillesum.  
 
Sabates trencades, vides trencades... Per les persecucions religioses, per les migracions forçoses, per les incomprensions dels moments històrics, per les limitacions humanes, en definitiva. Però sabates de persones amb noms i cognoms, els que té Déu gravats en el seu cor de Pare misericordiós. I si no, llegiu el Cantic dels Càntics: Grava'm com un segell en el teu braç, com un segell en el teu cor. Suprem!
 
Dr. Guardiet, Pare amantíssim dels pobres, pregueu per nosaltres!
 
M. Pilar Adín, SFU, postuladora de la Causa de Beatificació


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada