A PROPÒSIT DE L'EXHUMACIÓ DE LES RESTES DEL DR. GUARDIET



Elogi de les sabates del qui volia morir pobre de solemnitat


Com ja us vam comentar, els dies de l'exhumació de les restes mortals del nostre estimat Dr. Guardiet, mártir de Crist, van ser plens de pregària, d'un profund respecte i, sobretot, d'un munt de ressonàncies internes.

 

Sabates del Dr. Guardiet

No vull fer l'elogi "barat" d'unes sabates, però és una de les imatges del dia més colpidores, almenys, en el meu cas. És probable que aquest parell de sabates fos el més sencer que tenia el Dr. Guardiet en el moment de morir, però el temps, la humitat... s'han encarregat d'anar desfent-les a poc a poc. Quan les vam dipositar damunt la taula, amb les restes d'ossos i trossos també de les vestidures sacerdotals amb les quals el van vestir per al seu trasllat del cementiri de Montjuic a la Parròquia de Sant Pere, l'any 1945, i les vaig veure trencades, amb la sola separada.. em van venir al cap les mateixes paraules del Dr. Guardiet: La més gran satisfacció meva seria morir pobre de solemnitat.

 

Sembla doncs que el seu desig es va acomplir. De fet, fins i tot la vida li van pendre, podem pensar. Encara que si fem cas de les paraules de Crist -la vida no me la prenen, sóc jo qui la dono- també el rector de Rubí va donar la vida, ho va donar tot.

 

El Papa Francesc ens convida aquests dies a plorar la mort de tants germans nostres que perden la vida en les aigües del Mediterrani en el seu afany d'aconseguir una existència millor. La nostra indiferència els pot condemnar a una mort aparentment sense sentit, tot i que en Déu tot pren un altre sentit, un sentit nou, l'altre sentit de les coses, com diria una mística del segle XX, morta al camp de concentració, Etty Hillesum.  

 

Sabates trencades, vides trencades... Per les persecucions religioses, per les migracions forçoses, per les incomprensions dels moments històrics, per les limitacions humanes, en definitiva. Però sabates de persones amb noms i cognoms, els que té Déu gravats en el seu cor de Pare misericordiós. I si no, llegiu el Cantic dels Càntics: Grava'm com un segell en el teu braç, com un segell en el teu cor. Suprem!

 

Dr. Guardiet, Pare amantíssim dels pobres, pregueu per nosaltres!

 

M. Pilar Adín, SFU, postuladora de la Causa de Beatificació



EXHUMACIÓ DE LES RESTES MORTALS EL DR. GUARDIET

Un moment per a la història


Lacra del Bisbe de Terrassa que segella l'arqueta amb les restes

El Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Sáiz Meneses, va presidir l'exhumació de les restes del Dr. Josep Guardiet Pujol, enterrat a la Parroquia de Sant Pere de Rubí. Els dies 3 i 4 de juliol es procedí a l'obertura de la tomba per a extreure'n les relíquies que seran posades per a la veneració dels fidels. El tribunal canònic estava presidit pel mateix bisbe de la diòcesi i constituït per Mn. Fidel Catalan, secretari canceller del bisbat de Terrassa, que actuava com a Promotor de Justícia, i Mn. Xavier Aróztegui, delegat per les causes dels sants, que exercia les funcions de notari.

 

Van actuar com a metges forenses, el Dr. Honorio Joaquín Recio i la Dra. Victoria Bonastre, secretari i tresorera, respectivament, de l'Associació de metges forenses de Catalunya. També hi van prestar jurament dos testimonis que van ser presents en el primer trasllat de les restes del Dr. Guardiet, el 1945, i que, a més, l'havien conegut personalment, els Senyors Joan Sucarrats i Josep Viladiu. La postuladora de la Causa, la Gna. M. Pilar Adín, va tenir cura de l'extracció de les relíquies, un cop fet el tractament dels ossos.

 

Durant els dos dies hi van ser presents el rector de la Parròquia de Sant Pere de Rubí, Mn. Jesús Cañas, i diversos membres de l'Associació d'amics dels Dr. Guardiet.

 

Us anirem explicant les impressions dels qui vam ser-hi presents.

EL DR. JOSEP GUARDIET SERÀ BEATIFICAT EL 13 D'OCTUBRE A TARRAGONA

L'Església reconeix el martiri d'un rector excepcional

Aquest matí el Cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants ha tingut audiència amb el Sant Pare Francesc. En el transcurs de la mateixa, el Papa ha aprovat la promulgació del decret de martiri del Dr. Josep Guardiet Pujol.

Així ho publica l'agència oficial de notícies del Vaticà:

Ciudad del Vaticano, 5 julio 2013 (VIS).-El Santo Padre ha recibido esta mañana en audiencia al cardenal Angelo Amato, S.D.B., prefecto de la Congregación para las Causas de los Santos. En el transcurso de la misma, el Papa ha autorizado a la Congregación a promulgar los siguientes decretos concernientes a: (...)

MARTIRIO

-Siervo de Dios José Guardiet y Pujol, español, sacerdote diocesano; nacido en 1879 asesinado por odio a la fe en España il 3 agosto 1936; LLEGIR MÉS...

Així doncs, el Dr. Guardiet s'unirà al grup dels que seran beatificats a Tarragona el diumenge 13 d'octubre de 2013. És la darrera de 33 Causes de la persecució religiosa a Espanya d'aquest grup de màrtirs. DONEM-NE GRÀCIES A DÉU!

Us anirem informant de totes les bones noves referides a la Beatificació. Dr. Josep Guardiet Pujol, pregueu per nosaltres.

DUES CITES IMPORTANTS A ROMA I A RUBÍ

El Dr. Josep Guardiet Pujol: Sant del cel

El Dr. Guardiet repetia que no havíem de treballar per a ser sants d'altar, sinó per a ser Sants del cel. Aquests dies es repeteixen fins a la sacietat les notícies referides a les possibles trampes efectuades per persones vinculades al IOR; en canvi, segurament pocs o cap mitjà es farà ressò de les "nostres noticies". 

I és que volem compartir amb tots els nostres lectors que aquesta és una setmana especial per a la Causa del nostre Sant del cel. D'una banda, sabrem si l'ordinària de Cardenals i bisbes ha ratificat el parer dels teòlegs sobre la declaració de martiri del Dr. Guardiet. Si és així, els propers dies el Papa autoritzarà la promulgació del decret de martiri. De l'altra, s'està procedint al reconeixement canònic de les seves restes per a l'extracció de relíquies per a la veneració dels fidels.

Tot plegat ens acosta a la ja esperada Beatificació del Dr. Josep Guardiet Pujol, el Pare amantíssim dels pobres, com diu la inscripció que podem llegir a la làpida que custodia un tresor preciós: la presència d'un testimoni de l'Evangeli que es va trobar personalment amb el seu estimat, Jesucrist. I ho va fer en la pregària, és clar, i en els sagraments, faltaria més i... també en l'encontre amb cadacun dels seus estimats feligresos, especialment els de Rubí.

Que també nosaltres, per la seva intercessió, cerquem el trobament personal amb el Crist perquè sigui Ell mateix el que orienti la nostra vida cap a la santedat del cel.